VALORACIÓ FINAL

Com a conclusió d’aquest bloc puc extreure’n dos. Una des d’un sentit més personal i l’altra des d’un sentit professional.

Professionalment he après a crear recursos digitals de cara al meu futur professional com a mestra
Pel que fa a la assignatura en general, penso que no ha estat gaire profitosa ja que s’han tocat pocs recursos i a més, sovint amb temàtiques que no teníem res a veure. Ha hagut parts millors (en quant a la nostra preparació com a  mestres), que d’altres.

I, per últim, respecte a la valoració més personal, he millorat, en general, la meva destresa front els ordinadors, ja que abans estava més limitada pel que fa als recursos necessaris per a l’educació infantil. També és cert que penso que l’assignatura no té un bon enfocament ja que els coneixements adquirits ja els he oblidat i és possible que quan arribi a ser mestra ja no me’n recordi com fer un moodle, o com utilitzar el photoshop ( perquè són recursos que no s’utilitzen habitualment).

De tota manera, sempre s'ha d'agraïr als Mestres el seu esforç i dedicació per aconseguir el nostre aprenentatge en cadascuna de les tres parts de l'assignatura.


Gràcies!

IMATGES DIGITALS

Marc Teòric de l’activitat ...

Els recursos que hem utilitzat, a les primeres activitats, han estat molt senzills. La seva dificultat tècnica era mínima,  simplement hem aplicat una mica d'enginy als coneixements previs que teníem.
La intenció, d'aquestes primeres accions, era ajudar-vos a conèixer i reconèixer la quantitat de recursos que tenim a l'abast nostre i la d'incentivar-vos a mantenir una actitud alerta els estímuls de l'entorn.

Ara, les activitats proposades en aquest tema, són de caire instrumental i, des d'aquest punt de vista, més complexes. Necessiten de rutines i formes de treballar diferents de les més usuals. Però els aprenentatges instrumentals, per definició àrids i repetitius, es podem compatibilitzar amb altres tipus d'aprenentatge. És el que hem intentat.


L’ activitat en si ...

Una de les formes d'aprendre  "és aprendre, fent". Per això:
Hem agafat un article publicat als diari sobre la bellesa de la simetria i amb l'excusa de comprovar la veracitat d'aquesta teoria hem après a crear a capes, a seleccionar i a invertir les imatges.

A continuació es presenta un material destinat als mestres, adequat per treballar ELS OFICIS a les aules.
Hem construït un personatge amb la tècnica del collage, que ens ha permès aprofundir, en les diferents formes de selecció i altres rutines. Però també ens ha obligat a pensar i prendre decisions que se separen dels simples aprenentatges instrumentals:

* Quin ofici tindrà el meu personatge? Què eines utilitza?
* Hi faré només el rostre o també el cos?
* Utilitzaré dibuix de línies o fotogràfiques?
* Què objecte és el més adequat per figurar com a ulls, nas,  cabell...?
* Els ulls els baixo o el pujo? Si giro l'objecte aconseguiré que l'expressió del rostre canviï?

Totes aquestes preguntes s’han plantejat abans, durant i desprès d'haver donat forma al personatge. 

Hem fet servir un programa comercial, el photoshop. Des del punt de vista educatiu no és una bona elecció, però els grans programes comercials són els que creen estàndards i tendències i per això, ja que el tenim instal·lat a l'aula.

Cal dir, que es pot fer de qualsevol ofici, utilitzant estris o qualsevol objecte relacionat amb ell. D'aquesta manera els infants aprenen a relalcionar objectes propis de l'ofici a treballar amb les parts del cos que correspongui.

I per últim,  hem treballat amb imatge vectorials: imatges a l'atzar i imatges amb les formes bàsiques geomètriques.

L’activitat ha consistit en escollir només formes geomètriques per crear una animal o cosa... en aquest cas el resultat ha estat aquest :

En aquestes dues activitat a banda del coneixements de caràcter tècnic  l'objectiu era jugar amb les imatges i comprovar que des de l'atzar és poden realitzar creacions fàcils i divertides. No cal grans coneixements per dibuixar.




Per útlim, la darrera de les activitats amb imatges digitals que es vàren treballar va ser amb el nostre propi rostre. A continuació es detalla l’activitat...
Anem a comprovar quan de simètric és el nostre rostre i profitarem també per aprendre una de les eines fonamentals del programes de tractament d'imatge: les capes.


Treballarem amb la fotografia de “pla mig curt” que prèviament hem  fet.
Ara obre l'arxiu del teu retrat amb el photoshopo o qualsevol altre programa de tractament d’imatges on es facin servir capes, i segueix les següents instruccions:

1) El pes de la imatge hauria d'estar entre 1 i 1,5 Mb com a màxim
2) Amplia les mides del llenç, com a mínim triplica l'amplada.
3) Busca l'eix de simetria axial (bilateral) del teu rostre.
4) Còpia, en capes separades, les dues meitats del rostre (esquerra i dreta) i duplica les dues capes. Ara hauries de tenir dues meitats esquerres i dues dretes.
4) Volteja horitzontalment una de les parts esquerres i una de les parts dretes.
6) Uneix les dues parts esquerres (la voltejada i la normal) per formar novament el rostre. Tornar-ho a fer amb les parts dretes
7) Ara fes el muntatge final de forma que puguem veure una imatge al costat de l'altre, la imatge normal (la que te una part esquerra i un altre dreta ha de quedar al mig).

Com a resultat final ha quedat això...

Al centre tenim la imatge real, a l’esquerra la imatge que ha sorgit de duplicar la part esquerra del nostre rostre i, a la dreta, el resultat d’haver duplicat la part dreta del nostre rostre. D’aquest manera gràcies a aquesta activitat hem pogut comprovar si la nostra cara és molt simètrica, poc o gens.


Penso que es fan estudis "La bellesa hi és a la simetria?” ja que és molt difícil que les persones siguem totalment simètriques. Penso que no n’existeix cap i si existís es donarien poquíssims casos de simetria 100%. Cap persona no té sues parts del cos idèntiques, ni tan sols les cames o els braços.

Per fer aquesta activitat ,“ el procés importa més que el resultat” é suna afirmació correcta ja que no importa si nosaltres mateixes som molt o poc simètriques sinó que el que s’està valorant és el procés de l’activitat i si s’han assolit els coneixements necessaris en els quals es basaven els objectius generals de l’activitat.

En canvi, en l’activitat del bomber, penso que no té raó ja que el resultat és el que ens importa; l’haver arribar a crear una figura determinada.


De cara al meu futur com a mestra penso que em servirà de molt haver après a utilitzar programes de retoc fotogràfic ja que segurament s’hauran de crear nous recursos i aportar noves idees per la qual cosa és molt probable que s’hagin d’utilitzar.


El mètode del collage que hem utilitzat no es pot fer tal qual ho hem fet, a l’aula, però si és cert que es pot adaptar per als infants i crear activitats pròpies per a cada edat.  Es poden per exemple crear activitats de trobar les diferències entre diverses imatges, treballar amb les seves mateixes fotos i les dels seus companys.


Com a avantatges i desavantatges dels programes d’edició d’imatges vectorial sobre els mapes de bits, exposo que, les imatges en mapa de bits són a base de petits puntets en escala de grisos les quals van conformat la imatge desitjada. Es veu clara encara que si fos per exemple un paisatge és possible que no es veiessin clars els petits detalls. D’altra banda, les imatges vectorials consisteixen en tot un seguit de línies anomenades vectors les quals van conformant la imatge desitjada. És possible que si és per exemple un retrat es vegi bé però si fos un paisatge allunyat no es poguessin determinar bé els petits detalls.

A continuació hi ha uns exemples:

Per útlim, per finalitzar aquest apartat de la feina es van crear uns vídeos mitjançant imatges digitals  i el programa Windows Movie Maker. en aquesta activitat vam insertar un llop dins un paisatge i amb tot un seguit de moviments dels llops es va crear finalment el video.

Com a conclusió final, puc valorar aquestes activitats molt positivament ja que m'han ajudat a crèixer, informàticament parlant. He après a utilizar una mica més alguns recursos informàtics i a més a més pensó que serán molt útils de cara al meu futur com a mestra.

ICONES I SENYALS

Marc teòric de les Icones i Senyals:

Les icones o pictogrames són imprescindibles en qualsevol web o aplicació informàtica que intenta ser mínimament atractiva per a l'usuari. El secret és simple:  llargues instruccions de text són substituïdes per una única imatge, que ens permet reconèixer amb un cop d'ull, les ordres que hem de clicar per realitzar accions molt complexes.

A banda de la  capacitat de síntesi informativa de les icones i les senyals, tenen una altra qualitat:  pretensió d'universalitat. Una imatge, especialment les icòniques ofereixen informació a l'usuari independentment de la seva llengua.

Però que sigui comprensible per "parlants" diferents no vol dir que tothom pugui traduir el missatge que intenten transmetre les imatges. N'hi ha que són molt fidedignes a l'aspecte d'allò que volen representar però també n'hi ha d'altres amb un grafia tan reduïda que cal que el destinatari tingui coneixement previs per a descodificar el seu significat.

Els coneixements previs estan directament relacionat amb condicionaments culturals i no només són de caire geogràfic, aspectes com l'edat o classe social són, molt sovint, claus per a que el receptor del missatge sigui capaç d'entendre el significat de la imatge icònica.


En aquesta entrada es parlarà de la tasca realitzada amb les icones i senyals amb la finalitat d’aplicar-la a les aules d’infantil.

S’han creat uns contes (en petits grups - parelles) on l’únic requisit era que no hi hagués gaire lletra i on predominessin les icones.  El conte havia de ser infantil i no hi havia cap màxim ni mínim de pàgines a omplir.
Per fer-ho hem utilitzat el programa power point on cada pàgina de presentació equivalia a una pàgina del nostre conte.

La premissa més important a l’hora de fer aquest conte era que s’escollissin bé les icones i senyals per tal de no utilitzar cap altre símbol que no pertanyi a aquests dos grans grups, ja que són fàcilment confusibles. Alguns exemples d’icones que es podien utilitzar  : informatius d’espais públics, d’etiquetatge de roba, d’electrodomèstics, cartell informatiu de que hi ha càmeres de seguretat,etc... i de senyals es podien utilitzar totes les senyals de trànsit que existeixen. Tot amb una única restricció: no e spoden utilitzar icones informàtiques.

Pot semblar que icones i senyals són la mateixa cosa, però, per regla general, una icona  te com a finalitat representar i la senyal indicar, recomanar, prohibir. A més la icona tendeix a ser molt més fidedigna amb allò representat i la senyal a ser esquemàtica.

Un cop finalitzada l’activitat, es van valorar els contes de la resta de companys amb una sèrie d’ítems.

En conclusió...

Penso que hem treballat el tema de les icones i senyals perquè és necessari tenir recursos diferents per treballar a les aules i a més és una manera en la que ells poden aprendre també a començar a interpretar les senyals de trànsit, ja que són les que més acostumen a predominar.

Els infants són perfectament capaços d’entendre els contes proposats i a més es diverteixen mirant-los i investigant què pot ser cada icona o senyal. Es treballa l’estimulació simbòlica de l’infant ja que no se li dirà d’entrada què vol dir literalment cada senyal sinó que ell mateix haurà de crear relacions lògiques i arribar a la conclusió de què vol dir cadascuna.

Penso que el haver-nos prohibit com a ítem del treball la utilització d’icones informàtiques no ha estat del tot correcta ja que la nostra assignatura es diu “Alfabetització Digital “ i estan incloses totes elles.  També és cert que d’aquesta manera també haguem pogut dur a terme el nostre conte amb un enfoc diferent.

D’altra banda, valorar la feina dels meus companys ha estat una tasca difícil ja que tots hem treballat per igual i amb el mateix esforç. D’altra banda, tenir accés al treball dels altres m’ha servit per conèixer altres recursos o idees que pot ser a mi no se m’hagin ocorregut, d’aquest amanera tots tenim a l’abast més recursos i/o per al futur.




A continnuació teniu l'enllaç per poder veure el conte sencer:

https://es.slideshare.net/secret/ESlQHaa7URKZ39

Les Xarxes Virtuals a Educació Infantil - Article d'opinió

Les xarxes virtuals a Educació Infantil i Primària



Les xarxes virtuals es solen conèixer com qualsevol recurs, normalment amb finalitats lúdiques, que es troba a través d’una pantalla, que generalment requereix Internet.   L’educació infantil es l’etapa més important per al desenvolupament de les persones, per tant, tot el que s’adquireixi en aquest període es consolidarà per sempre.

Penso que els infants són el nostre futur i per això haurien de formar-se íntegrament abans de continuar en nivells superiors. Per a mi, “formar-se íntegrament” no vol dir aprendre a utilitzar un ordinador, o una tauleta, ni aprendre a jugar a través d’una pantalla. És aprendre els valors com compartir, no jutjar, cuidar els amics, aprendre a jugar en equip... O sortir al parc a jugar amb els companys i compartir estones, compartir joguines, compartir ampolles d’aigua quan a algú se li esgota la seva, anar a la botiga de llaminadures i compartir els diners que un porta per que hi hagi per a tots... Aquesta és la essència de la vida, que seria de la classe d’una escola que no hi vagin junts al parc? O que seria de les famílies si no es coneguessin mínimament entre elles per saber amb qui es mou el seu fill? Crec que és cent per cent necessari el contacte físic entre les persones i moltíssim més entre els infants. Les colònies i excursions haurien de ser obligatòries i n’haurien d’haver més al llarg del curs. 
No seria viable un pla totalment en xarxa per a nens tan petits, la vista s’atrofiaria massa aviat, entrarien en un món propi davant els ordinadors i noves tecnologies i no serien capaços de veure altres realitats. La seva ment es tornaria molt quadriculada i no s’obririen als mons de la realitat del dia a dia.
Com a mesura davant les xarxes virtuals a infantil es podria enfocar més a les famílies que no pas als infants. Seria una opció correcta i encertada que totes les famílies d’una mateixa classe i fins i tot d’una mateixa escola poguessin disposar d’una xarxa de contacte on poguessin compartir recursos, dubtes, etc. D’aquesta manera també podrien mantenir un contacte directe amb la mestra i la comunicació seria més continuada i fluida, les famílies es podrien conèixer i fins i tot organitzar jornades lúdiques amb els seus fills.

En definitiva, penso que és massa prematur afegir a les aules d’infantil les xarxes virtuals per a l’ensenyament i/o educació ja que el que si no se’ls acostuma des de ben petits a mantenir un contacte directe permanent amb totes les persones, de més grans se’ls faran molt més difícils les relacions interpersonals.

La finalitat dels infants és ser feliços i la nostra com a educadores de la etapa infantil és transmetre tots els coneixements necessaris per garantir el seu desenvolupament integral i la seva autonomia.

Des de les escoles es faciliten eines però està en la metodologia de cadascuna decidir com les utilitzarà, i per a mi queda ben clar que les xarxes haurien de quedar sempre en segon pla, al menys en aquesta etapa.

L'AUTORETRAT

En aquest curs s’ha après a fer autoretrats digitals. Avui en dia les tecnologies són les nostres aliades ja que proporcionen recursos molt útils i, ja molt utilitzats en la etapa d’Educació Infantil.

Els autoretrats són una de les coses que els infants comencen a fer a una edat molt petita ja que és quan ells mateixos comencen a reconèixer-se, a diferenciar-se dels altres, etc.

És per aquest motiu que s’han treballat els autoretrats digitals; per tal de poder treballar amb els alumnes a les aules i d’aquesta manera mantenir, en certa manera, l’anonimat  dels infants.

A continuación s’exposen els passos que es van fer per treballar els autoretrats:

      1. El primer que es va fer va ser dibuixar en un tros de paper molt petit un objecte, cosa o acció                que ens representés.
      2. En segon lloc, es va fer el mateix però en comptes de fer-ho en paper es va fer en ordinador. El           dibuix podía ser el mateix o podía ser un altre diferent que també identifiqués a cadascú.
      3. El tercer pas va ser crear tres avatars amb diferents programes informàtics. Tots ells havien de             tenir part de semblança amb la realitat ja que després s’hauria de treballar amb la resta dels                 companys de classe.

A continuació hi ha uns links que porten a pàgines per treballar i crear autoretrats de diferents temàtiques:

http://www.pocoyo.com/pocoyize
http://www.buildyourwildself.com/
http://zombietar.framiq.com/es#.Vi65RhwvfIV


Un cop es tenen els dibuixos, tant a ordinador (Paint) com a mà (llapis o rotuladors) i els tres avatars de cadascú, la mestra els ajunta en una tira vertical llarga.
El joc va consistir en relacionar la foto de cadascú amb el seu autoretrat, amb l’avantatge que no només hi havia una imatge en la que fixar-se, sinó que hi havia cinc.

Cadascun dels dibuixos i avatars estaven fets en paper mida 5x5 cm.

El disseny del Blog.

Aquest blog ha estat creat amb la intenció de recollir tot un seguit de material didàctic referent a l’Educació Infantil. Està creat a la Universitat de Barcelona a la Facultat de formació del professorat al mes de Setembre del 2015. 

Al disseny predominen els colors càlids com per exemple el taronja o el marró.
La decisió d'escollir-los ha estat donar una sensació de confiança al lector, oferint-li calidesa, seguretat i tranquilitat. En escollir colors foscos l'efecte hagués estat totalment al contrari.

La lletra escollida per als títols és rodona per tal de donar-li un toc acollidor, però en canvi la lletra escollida per als textos és una lletra ben clara per no provocar una sensació de cansament de la vista del lector.

En referència al fons del blog, la imatge simula una prestatgeria plena de llibres, ben acolorida. És una imatge adequada i en consonància amb els continguts que conté. 

Pel que fa a la distribució dels continguts, el blog té una columna principal on apareixen totes les entrades que el conformen. A la part superior hi apareix en lletres grans i en un fons de color taronja el títol El petit racó de l’Alba. La part esquerra esta reservada per un espai , en canvi, a la part dreta hi apareixeran totes les entrades ben endreçades, a més a més  d' enllaços a altres blogs o pàgines d’interès relacionats amb l’Educació Infantil. 

La part Esquerra estarà més lliure ja que com que el nostre sistema de lectura va d'esquerra a dreta i és el que primer es veurà, cal donar la sensació d'espai i vuit per no atavalar els lectors. En canvi a la part dreta ja hi apareixerà el menú de navegació que permetrà als lectors accedir a noves entrades del blog o fins i tot a d'altres blogs.