Les xarxes virtuals es solen conèixer com qualsevol recurs, normalment amb finalitats lúdiques, que es troba a través d’una pantalla, que generalment requereix Internet. L’educació infantil es l’etapa més important per al desenvolupament de les persones, per tant, tot el que s’adquireixi en aquest període es consolidarà per sempre.
Penso que els infants són el nostre futur i per això haurien de formar-se íntegrament abans de continuar en nivells superiors. Per a mi, “formar-se íntegrament” no vol dir aprendre a utilitzar un ordinador, o una tauleta, ni aprendre a jugar a través d’una pantalla. És aprendre els valors com compartir, no jutjar, cuidar els amics, aprendre a jugar en equip... O sortir al parc a jugar amb els companys i compartir estones, compartir joguines, compartir ampolles d’aigua quan a algú se li esgota la seva, anar a la botiga de llaminadures i compartir els diners que un porta per que hi hagi per a tots... Aquesta és la essència de la vida, que seria de la classe d’una escola que no hi vagin junts al parc? O que seria de les famílies si no es coneguessin mínimament entre elles per saber amb qui es mou el seu fill? Crec que és cent per cent necessari el contacte físic entre les persones i moltíssim més entre els infants. Les colònies i excursions haurien de ser obligatòries i n’haurien d’haver més al llarg del curs.
No seria viable un pla totalment en xarxa per a nens tan petits, la vista s’atrofiaria massa aviat, entrarien en un món propi davant els ordinadors i noves tecnologies i no serien capaços de veure altres realitats. La seva ment es tornaria molt quadriculada i no s’obririen als mons de la realitat del dia a dia.
Com a mesura davant les xarxes virtuals a infantil es podria enfocar més a les famílies que no pas als infants. Seria una opció correcta i encertada que totes les famílies d’una mateixa classe i fins i tot d’una mateixa escola poguessin disposar d’una xarxa de contacte on poguessin compartir recursos, dubtes, etc. D’aquesta manera també podrien mantenir un contacte directe amb la mestra i la comunicació seria més continuada i fluida, les famílies es podrien conèixer i fins i tot organitzar jornades lúdiques amb els seus fills.
No seria viable un pla totalment en xarxa per a nens tan petits, la vista s’atrofiaria massa aviat, entrarien en un món propi davant els ordinadors i noves tecnologies i no serien capaços de veure altres realitats. La seva ment es tornaria molt quadriculada i no s’obririen als mons de la realitat del dia a dia.
Com a mesura davant les xarxes virtuals a infantil es podria enfocar més a les famílies que no pas als infants. Seria una opció correcta i encertada que totes les famílies d’una mateixa classe i fins i tot d’una mateixa escola poguessin disposar d’una xarxa de contacte on poguessin compartir recursos, dubtes, etc. D’aquesta manera també podrien mantenir un contacte directe amb la mestra i la comunicació seria més continuada i fluida, les famílies es podrien conèixer i fins i tot organitzar jornades lúdiques amb els seus fills.
En definitiva, penso que és massa prematur afegir a les aules d’infantil les xarxes virtuals per a l’ensenyament i/o educació ja que el que si no se’ls acostuma des de ben petits a mantenir un contacte directe permanent amb totes les persones, de més grans se’ls faran molt més difícils les relacions interpersonals.
La finalitat dels infants és ser feliços i la nostra com a educadores de la etapa infantil és transmetre tots els coneixements necessaris per garantir el seu desenvolupament integral i la seva autonomia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada